Montilla, Mas, Carod i Saura negocien préstecs i condonacions de deutes amb entitats com 'La Caixa'

Agnès Tortosa

Els partits catalans acumulen un deute superior als 30 milions d'euros amb les entitats bancàries, segons conclou l'últim informe publicat pel Tribunal de Comptes sobre el seu finançament corresponent a l'any 2005. CiU és la força política que té més endeutament, 14,72 milions d'euros, seguit del PSC, el deute del qual supera els 10,74 milions. A continuació, se situen ICV, que deu 4,8 milions d'euros, i ERC, amb un deute acumulat d'1,57 milions.

L'informe fiscalitzador detalla l'escàs pes que tenen les quotes de la militància en el finançament dels partits polítics de Catalunya, ja que la major part dels seus ingressos provenen de les subvencions que reben de l'Estat, ens locals i les diferents cambres parlamentàries, de forma proporcional a la seva representació en aquestes institucions.

Gran part d'aquest deute està en mans de la major corporació financera catalana, La Caixa, i no inclou aquells diners que els darrers anys han estat condonats. José Montilla i José Zaragoza, van aconseguir l'any 2003 que l'entitat presidida per Ricard Fornesa els perdonés 6,75 milions d'euros i es prorrogués el sistema de pagament de la resta en còmodes terminis durant els següents quinze anys. Josep Lluis Carod Rovira també va arribar a un acord per tal de no haver de pagar el deute de 2,4 milions d'euros que ERC havia acumulat des d'inicis dels anys 90. El que no ha trascendit en cap moment ha estat la moneda de canvi d'aquestes condonacions. Per què les entitats financeres haurien de perdonar aquests pagaments? Ho fan amb el ciutadà que no pot arribar a final de mes per culpa de la hipoteca sobre el seu habitatge? Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, apuntava, l'abril de l'any 2008, algunes de les raons que justificarien aquest comportament tan favorable als interessos dels partits: “Les corporacions bancàries més amables amb el poder polític reben després els favors de la concessió de la majoria de l'obra pública, en forma d'infraestructures, carreteres, etc... Bancs i caixes tenen filials que inverteixen en la construcció, i es dediquen a materialitzar autovies, transvasaments, túnels, soterraments, línies elèctriques i traçats del tren d'alta velocitat.” L'empresa AGBAR havia de construir la frustrada canonada del transvasament de l'Ebre, darrera d'aquesta multinacional de l'aigua s'hi amaguen accionarialment les sigles de La Caixa. Així el cercle es tanca.

Sous, lloguers i despeses extres

Les complexes estructures administratives de partits com el PP o el PSOE es mantenen gràcies a fluxos econòmics enormes, provinents en part de donacions anònimes i de préstecs bancaris, que a mig termini i segons els interessos de les corporacions financeres implicades s'acaben perdonant. La seu central del partit de Zapatero al carrer Ferraz de Madrid, on tots els matins hi treballen unes 200 persones, és el centre neuràlgic de l'estructura organitzativa del PSOE, però la xarxa és enorme. A l'Estat Espanyol sumen un total de 3000 locals i oficines, de propietat i de lloguer, amb les seves despeses i els seus alliberats. A Catalunya, el PSC hi té 277 seus socialistes, que s'extenen per tot el territori i que cal mantenir dia rere dia. Un percentatge d'aquests locals és de propietat, acumulant un valor escripturat de més de 70 milions d'euros. La resta és de lloguer.
La maquinària socialista –sense incloure- hi el PSC, ja que té la seva pròpia comptabilitat–, segons dades del Tribunal de Comptes, havia acumulat a la dècada dels anys 90 deutes bancaris de 56'45 milions d'euros. Les entitats creditícies van decidir perdonar-los 15,6 milions d'euros l'any 2001.

El PP no es queda enrere. A l'edifici central d'oficines del carrer Génova, a Madrid, hi treballen unes 230 persones i és de lloguer. Cada any paguen a l'asseguradora Mapfre –actual propietària– prop d'un milió d'euros, uns 90.000 euros mensuals. Hi ha una cinquantena de despatxos distribuïts en set plantes plenes d'assessores, secretaris, informàtics i personal de seguretat. En lloguer de despatxos i oficines arreu de la resta de l'Estat hi inverteixen 3,7 milions d'euros anuals. L'any 1996 el PP tenia un deute bancari de 100 milions de pessetes, però any rere any ha anat empitjorant. L'any 2001 aquesta xifra havia arribat als 37 milions d'euros. Aquell mateix any van rebre 3,2 milions d'euros en forma de donatius anònims. En el camp de les condonacions, Caixa Galicia va perdonar 1,7 milions d'euros al Partit Popular gallec.

Izquierda Unida tampoc presenta un balanç de comptes molt millor, i a dia d'avui encara acumula una morositat bancària de més de 12 milions d'euros. Iniciativa per Catalunya acumula actualment uns impagaments propers als 4,8 milions d'euros, tot i que des de que governa a la Generalitat sembla que ha millorat la seva situació financera.

( DESPIECE )

Les Fundacions “vinculades” als partits també reben finançament del Govern

L'any 2007 la Generalitat va pressupostar 660.000 euros destinats a fundacions privades de partit polítics catalans. La quantitat és la mateixa que la convocatòria d'un any abans, si bé el repartiment ha estat diferent, ja que s'ha incorporat una fundació vinculada a Ciutadans, partit que va entrar al Parlament després de les eleccions de 2006.

La Fundació Rafael Campalans, vinculada al PSC, va ser la més beneficiada en les dues darreres convocatòries (386.232 euros), si bé aquest any ha vist com la seva subvenció es reduïa un 12%. En canvi ha pujat l'ajut a la fundació Ramon Trias Fargas (CDC), la segona més beneficiada per la Generalitat, que l'any 2006 va rebre 161.333 euros i el 2007 pujava fins als 166.222 euros. Si a aquest ajut li suméssim els prop de 70.000 euros que rep cada any la fundació d'Unió -Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn-, podria afirmar-se que CiU és la que més subvencions rep del Govern.

La tercera organització més beneficiada per la línia d'ajuts és la fundació Josep Irla, d'ERC, L'any 2007 va rebre 68.444 euros, una quantitat lleugerament inferior als 73.333 euros de 2006.

Menys 'generoses' han estat les subvencions per a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales -la FAES, presidida per J.Mª Aznar-, la Nous Horitzons (ICV), l'Egara-Civitas (Ciutadans- Partit de la Ciutadania), o l'Alternativa (EUiA).