La informació com a propaganda, una estratègia que arrenca als anys de la Primera Guerra Mundial

Agnès Tortosa

La comunicació i la informació són en sí mateixos objectius clau a la consolidació i el manteniment de l’economia capitalista que domina la societat actual. Tal i com afirma molt sàviament el lingüista nordamericà Noam Chomsky, els mitjans de comunicació de masses s'han constituït en una gegantina maquinària de propaganda que va fer els seus primers experiments de consens induït de la població en el transcurs de la Primera Guerra Mundial. En un curt període de dos mesos van aconseguir que una majoritàriament pacifista població dels Estats Units passés a defensar la intervenció de l'exèrcit nordamericà a Europa. Les falses imatges i narracions -editades i confeccionades pels serveis secrets britànics- de nens belgues torturats, violats i assassinats hi van tenir un important paper. Ha transcorregut pràcticament un segle des d'aquells fets, però avui en dia aquesta pràctica s'ha generalitzat i normalitzat, i ja no sorprèn a ningú. Ha estat el cas del conflicte de Geòrgia, Ossètia del Sud i Abjàsia. Als dos extrems de la balança s'han posicionat la cadena d'informació 24h en anglès però editada des de Moscou, Russia Today, absolutament controlada i direccionada des del mateix Kremlin, i la totpoderosa Foxnews, la televisió privada dels Estats Units amb més capacitat d'incidència sobre les desenes de milions de votants que legitimen els interessos de l'oligarquia econòmica del partit republicà. Totes dues cadenes es consideren representants dels valors del periodisme i garants del dret a la informació; totes dues tenen un discurs pretesament objectiu i compten amb la participació d'analistes experts de tots els àmbits acadèmics, presentats com a imparcials, i que valoren en temps real els fets i direccionen el posicionament sobre la realitat de les seves potencials audiències.

Col·lapse de dades i imatges

Aquest és el model informatiu, comunicatiu, que es fa fort a començaments del segle XXI. Una totpoderosa presència de les grans corporacions que defensen interessos polítics, econòmics i de minories benestants, amb enormes dosis de maquillatge i reiteració, amb un bombardeig informatiu constant que més que deixar l'espectador profundament convençut, el deixa sobtadament desorientat, anestesiat, col·lapsat amb dades i imatges, sense mecanismes de contrastació, sense capacitat de reacció, sense criteri, i amb el greuje que avui en dia tot està molt més accelerat. Si l'any 1916 van trigar dos mesos a modificar l'opinió pública dels Estats Units per tal de legitimar la intervenció dels ianquis a la Gran Guerra, ara, en poc més d'una setmana es pot aconseguir que desenes de milions de persones defensin l'ocupació militar d'un país sobirà com l'Iraq, la seva destrucció física i l'assassinat de centenars de milers de civils. També és cert que el tancament de files de la població mediatitzada és més feble i incert, ja que la tecnologia que ha facilitat el control informatiu de masses també ha generat mecanismes d'autodefensa informativa que es poden estendre a gran velocitat a través d'internet i la telefonia mòbil, encara que la confiança que genera en el receptor la informació que arriba a través de persones conegudes o espais d'afinitat no ha estat superada per les noves tecnologies a l'abast.

BBVA i BSCH

La gran banca, com a màxima controladora del sistema financer del capitalisme mundial, no és aliena a tots aquests processos i, en especial, durant les últimes dues dècades s'ha imposat com a un dels seus principals objectius la teledirecció de les corporacions que controlen la majoria de mitjans de comunicació escrits, radiats, televisats i presents a la xarxa. És una pràctica importada de l'estratègia global amb empreses líders en la informació ja copsades per financeres europees i nordamericanes: News Corps, Viacom, AOL Time Warner, General Electric, Microsoft, Bertelsmann, United Global Com, Disney, France Telecom o RTL Group. En el cas de l'Estat espanyol destaca la batalla d'interessos exercida pel, Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) i el Banco Santander Central Hispano (BSCH). Una interessant tesi doctoral de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona, signada per Núria Almirón, relata al detall com han estat de paral·leles i coincidents, en l'àmbit econòmic i personal, les trajectòries del BSCH i del Grup PRISA, un dels monstres comunicatius que acapara un major domini a l'Estat. Controla els continguts dels diaris El Pais, As, Cinco Dias, El Correo de Andalucia i Diario de Jaén; de revistes com Cinemanía, Dominical, Rolling Stone o Gentleman; d'emissores de ràdio com la Cadena Ser, Antena 3 Radio, 40 Principales, Cadena Dial, M80 Radio, Máxima FM i Radiolé; de 100 cadenes de televisió locals, Localia TV, Digital Plus, Cuatro, CNN+ i Documanía; marques editorials com Santillana, Aguilar, Alfaguara, Altea i Taurus; i la productora cinematogràfica Sogepack. El ja difunt Polanco (patriarca de PRISA) i Emilio Botín (cap suprem del BSCH) sempre van anar lligats de la mà, amb objectius comuns, i quasi sempre al costat del govern socialista de torn. L'aparició del grup Mediapro, vinculat també al PSOE i amb mitjans de referència com Público i La Sexta va fer trontollar aquesta alineació socialista de PRISA, la batalla entre ambdues corporacions pels drets d'emissió de les retransmissions de partits de la lliga de futbol va passar per damunt dels antics objectius d'alineació política. La pela és la pela.

La mateixa història es repeteix en el cas de Vocento. Sota aquest paraigües s'agrupen també desenes de mitjans, que en aquest cas reben la cobertura financera i creditícia del BBVA, un banc ancorat al costat dels interessos del Partit Popular: els diaris ABC, El Correo, Diario Vasco, El Diario Montañés, La Verdad, El Ideal, Hoy, Sur, La Rioja, El Comercio, Las Provincias i La Voz de Cádiz; les revistes XL Semanal, Mujer Hoy, TV Más, Mi Cartera de Inversión i Motor 16; mitjans audiovisuals com Telecinco, Net TV, Flymusic, Punto TV, Onda 6 i Punto Radio.

El Periódico i La Vanguardia

Altres grups també sumen influents pols informatius catalans. El Grup Planeta (a l’òrbita del Banc Sabadell) amb Antena 3, Onda Cero, La Razón, ADN i l'AVUI. El Grup Zeta amb el seu buc insígnia dirigit des del carrer Nicaragua (PSC), El Periódico de Catalunya, però amb important extensió territorial i temàtica: Sport, El Periódico de Extremadura, Ciudad de Alcoy, Diario de Córdoba, Periòdic d'Andorra, El Periódico de Aragón, La Voz de Asturias o el Periódico del Mediterràneo. Les revistes Equipo, Interviú, Tiempo o Viajar completen els seus tentacles. El Grup Godó tanca aquesta llista, amb La Vanguardia i RAC1 com a principals altaveus i la presència sempre constant i fidel del seu gendarme financer, La Caixa.